|
Scumencian
na scultura ora de n tlapon, ulëssi n iede l descedé,
l palpé y sentì si vëta. Ie cële de
tò su cunfidënza y de rujené cun l lën
~ me nmagine la schirlates che ti fajova la catidles, y
coche i uciei dl bosch se njeniova la coes danter si rames. N
vedl lën che arà supurtà nchin tl estrem l
mudamënt di tëmps banderlëusc y
furiëusc. Pensieres che me turmentea y che me motivea a
jì inant lauran bel plan, pensan ala esistënza, a
chël che la planta se à fat pea. A chësta
maniera chieri y me prove de mantenì n dialogh cun
dut chësc bel dla Criazion cunserveda, dejidran ënghe
de ancunté vel’nseniamënc.
|